Va per tu Magda.

Arribava el Nadal i era final de trimestre. Com cada any celebràvem l'arribada de les festes amb un dinar. Cantàvem alguna nadala. En una de les nadales tu ens dirigies, i en un moment determinat ens vas dir:
-Amb la boca closa.
Ens vam posar a riure, potser per ximpletes, potser pel teu perfecte català.
De nou va arribar el Nadal i el final de trimestre, i com cada any,  vam celebrar l'arribada de les festes amb un dinar. Tu no estaves. tu estaves lluitant, sense rendir-te, tot sabent que era una lluita difícil de guanyar.
Avui hem anat a dir-te adéu.Has deixat de lluitar, per cansament o per desitjos de descansar. En tornar a casa després de dir-te adéu, he encès l'ordinador i m'he posat a jugar amb les meves "coplas" com a música de fons. Pensava en tu mentre jugava. Pensava com volia fugir dels meus pensaments i no podia, pensava que no sóc tan valenta com tu. Pensava que si t'ho hagués explicat, tu t'haguessis rigut, estic segura. Pensava que, hauria de passar aquest escrit pel corrector, perquè ja no hi ets per corregir el meu defectuós català.
Magda, a cau d'orella tan sols vull dir-te.... Va per tu Magada!!!